Avançant en la creació d’aliances i en una estratègia comú per la sobirania alimentària

Esther Vivas i Xavier Montagut | Xarxa de Consum Solidari

El Fòrum per la Sobirania Alimentària, que s’esta celebrant aquests dies a Selingue (Mali), avança en les seves propostes de treball. En el recinte del fòrum, els més de 500 delegats, vinguts de 98 països i convidats específicament per a la trobada, s’han reunit en el transcurs d’aquests dos últims dies en set grups temàtics. L’objectiu era debatre i establir estratègies sobre la sobirania alimentària i sobre per què lluitem, contra què combatem, i què hi podem fer al respecte. A partir dels resultats d’aquests debats s’establirà una declaració comuna i una crida a l’acció que s’aprovarà en els pròxims dies abans que el fòrum conclogui el 27 de febrer.

Accés a la terra

Un dels debats centrals en el fòrum té a veure amb l’accés a la terra i als recursos naturals i els conflictes que es generen entre diferents actors en la seva gestió. Així, per exemple, en determinats països, les lleis impedeixen que les dones tinguin dret a la terra i, en uns altres, on aquestes legalment hi tenen accés, les tradicions i les pràctiques els ho impedeixen.

Pel que fa a les tensions entre grups sectorials, un dels objectius és avançar en la resolució d’aquests conflictes posant en relleu els interessos específics existents entre agricultors i ramaders, productors i consumidors, món urbà i rural. Com assenyalava Mamadou Goita, de l’organització camperola maliana CNOP, a l’Àfrica les disputes entre agricultors i ramaders són una pràctica habitual, així com els diferents interessos entre productors i consumidors, mentre uns voldran vendre car, els altres voldran comprar barat. Per aquest motiu és fonamental generar aliances i coneixement mutu com a via per solucionar aquests conflictes.

Un fòrum en el camp

Els debats i reunions s’estan celebrant a Selingue, en un recinte específic construït per a l’ocasió i que, una vegada finalitzi el fòrum, serà gestionat per l’organització camperola nacional CNOP i utilitzat com a centre de formació per a les organitzacions de l’Àfrica de l’Oest. El recinte compta amb unes 50 cabanes construïdes amb fang i palla on s’allotgen els participants i recintes per a la celebració de reunions i plenaris. Tots els materials utilitzats per a la seva construcció han estat locals, s’ha respectat l’arquitectura tradicional i s’ha contractat mà d’obra del municipi de Selingue.

El recinte està situat al costat de la presa hidroelèctrica del riu Sankarani, un afluent del Níger, construïda pel Banc Mundial i amb un greu impacte mediambiental i social. La seva construcció va generar un important desplaçament de població a la zona, amb l’objectiu de viure de la pesca, però la massiva migració va generar una sobreexplotació dels recursos naturals i el conseqüent empobriment de la població una vegada aquests van quedar obsolets.

Un exemple més de la necessitat de lluitar contra les polítiques del BM i de l’FMI que, en comptes de generar l’auto-proclamat “desenvolupament” que prometen, causen pobresa i endeutament. Debats que s’estan abordant aquests dies al camp de Selingue.

Esther Vivas i Xavier Montagut des de Mali.