Fòrum per la Sobirania Alimentaria: avançant en la creació d’aliances

Esther Vivas i Xavier Montagut | La Directa

El Fòrum per la Sobirania Alimentaria conclou enfortint les aliances entre diferents moviments socials en la lluita per la sobirania alimentaria i aprovant una agenda de mobilització per tal de portar-la a terme. Una trobada organitzada per Vía Campesina, la Marxa Mundial de Dones, Amics de la Terra i altres organitzacions, on en el transcurs de cinc dies, del 23 al 27 de febrer, mes de 500 delegats i delegades de tots els continents s’han trobat al petit poble de Sélingué, al sud-oest de Malí, per tal de treballar, discutir i aprovar una estratègia comú d’acció.

Una de les aportacions mes importants del fòrum ha estat la creació d’aliances entre l’ampli ventall de col·lectius participants: pagesos, dones, pastors, pescadors, consumidors, indígenes… els quals han assumit com a pròpia la demanda de sobirania alimentaria: el dret dels pobles a definir les seves polítiques agràries i alimentaries. En aquest sentit, el Fòrum per la Sobirania Alimentaria ha estat un punt de trobada sense precedents.

A la vegada que ha portat a terme una metodologia pròpia de treball i ha volgut diferenciar-se dels fòrums socials que es celebren a nivell regional i internacional. En aquest sentit, tots els delegats assistents a la trobada han estat convidats específicament per a l’ocasió mantenint en tot moment un equilibri entre el nombre de participants de les diferents regions i sectors. Com senyalava Paul Nicholson de Via Campesina a l’obertura, el fòrum comptava amb objectius concrets i amb la voluntat aprovar una estratègia d’acció a llarg termini.

Per tal d’aconseguir aquests objectius, el fòrum ha desenvolupat una metodologia concreta que ha permès el debat temàtic, l’aprovació per grups sectorials i la capacitat de pressió per part de grups d’interès determinats. Així els primers dies de la trobada van estar dedicats al debat temàtic al voltant de set eixos de treball: comerç internacional i mercats locals; coneixement local i tecnologia; accés i control als recursos naturals; compartir territoris; conflictes i desastres; migracions forçades; models de producció. Cada un d’aquests grups va portar a terme la discussió partint de tres preguntes concretes: Per que lluitem? Contra que lluitem? Que podem fer?

A partir de les propostes sorgides dels grups de treball, els grups sectorials (pagesos, pescadors, indígenes, pastors, consumidors, treballadors immigrants) van analitzar les propostes i van fer aportacions concretes. Finalment, els grups d’interès aprovats prèviament com dones, joves i medi ambient van poder incidir per assegurar que les seves demandes s’incloïen tant en la declaració com en el calendari d’acció aprovat en l’assemblea final.

Les dones al centre de l’acció

Un dia abans de l’inici del fòrum, el 22, es va celebrar en el mateix recinte una trobada de dones dinamitzada per la Marxa Mundial de Dones, amb dos objectius específics: posar en comú les opinions de les dones sobre la sobirania alimentària i establir aportacions conjuntes al Fòrum per la Sobirania Alimentaria. Les dones reunides van reclamar el mite de Nyeleni, una dona camperola maliana que va lluitar per afirmar-se com a dona en un entorn desfavorable. De fet, el Fòrum per la Sobirania Alimentaria ha rebut el sobre nom de Nyeleni en el seu honor.

Delegades de Corea del Sud, Malí, Swazilàndia, Filipines, Brasil, França i de molts altres països van prendre la paraula per assenyalar al capitalisme com a responsable de les violacions dels drets de les dones. Com apuntava Miriam Nobre de la Marxa Mundial de Dones, les dones són les encarregades d’assegurar l’aigua el menjar, el foc a la llar… una sèrie de treballs invisibles que el capitalisme reforça. A la vegada que va afirmar com accés a la terra, a les llavors, a la sobirania alimentaria es un dret encara mes difícil d’assolir per a les dones. En molts països les lleis impedeixen que les dones tinguin dret a la terra i en aquells on legalment hi tenen accés, les tradicions i les pràctiques els ho impedeixen.

Un fòrum al camp

Un altre dels elements que cal destacar es la decisió política de celebrar el fòrum en un dels països més pobres d’Àfrica, Malí, així com el fet que aquest hagi tingut lloc al camp. Com afirmaven els seus organitzadors, es tractava de poder debatre sobre l’agricultura  i l’alimentació en un marc rural i trobant una coherència entre les propostes per portar a terme la sobirania alimentària i els mitjans reals per aconseguir-la.

En concret, el fòrum s’ha celebrat en un recinte construït específicament per a l’ocasió i que un cop finalitzat serà gestionat per l’organització camperola nacional CNOP i utilitzat com a centre de formació per a les organitzacions de l’Àfrica de l’Oest. El recinte compta amb unes 50 cabanes construïdes amb fang i palla on s’han allotjat els participants i recintes per a la celebració de reunions i plenaris. Tots els materials utilitzats per a la seva construcció han estat locals, s’ha respectat l’arquitectura tradicional i s’ha contractat mà d’obra del municipi de Sélingué.

El recinte estava situat al costat de la presa hidroelèctrica del riu Sankarani, un afluent del Níger, construïda pel Banc Mundial i amb un greu impacte mediambiental i social. La seva construcció va generar un important desplaçament de població a la zona, amb l’objectiu de viure de la pesca, però la massiva migració va generar una sobreexplotació dels recursos naturals i el conseqüent empobriment de la població una vegada aquests van quedar exhaurits. Un exemple més de la necessitat de lluitar contra les polítiques del BM i de l’FMI que, en comptes de generar l’auto-proclamat “desenvolupament” que prometen, causen pobresa i endeutament. Debats que aquests dies s’han abordant en el camp de Sélingué.

Article publicat a La Directa, núm. 39.