Els moviments socials s’uneixen en la lluita per la sobirania alimentària

Esther Vivas | Illacrua

La lluita a favor de la sobirania alimentària suma nous aliats. Grups de dones, de pescadors, de consumidors, de pastors, d’indígenes i de treballadors immigrants se sumen al moviment camperol en la crida a favor del dret dels pobles a la sobirania alimentària.

El Fòrum per la Sobirania Alimentària que va tenir lloc del 23 al 27 de febrer  a la població rural de Sélingué (Mali) va permetre avançar en la definició d’estratègies conjuntes entre un ampli ventall de moviments socials d’arreu del món. La trobada internacional va sumar més de 500 delegats i delegades de 80 països, amb una participació equilibrada de persones de tots els continents. L’objectiu era portar a terme un debat estratègic sobre què s’entén des dels diferents moviments socials per sobirania alimentària, quines propostes concretes es reivindiquen i com portar-les a terme.

De fet, una de les fites més importants aconseguides per aquesta trobada va ser la d’unir a un ampli ventall de col.lectius sectorials i de països molt diferents en una mateixa lluita a favor del dret a la terra, a les llavors, als recursos naturals, en la lluita contra les injustícies del comerç internacional, contra els tractats de lliure comerç, contra els transgènics… En definitiva a favor de la sobirania alimentària.

Qui, què i on
La trobada va ser promoguda a través d’una crida internacional per part de moviments tan significatius com la Via Camperola, la Marxa Mundial de Dones, Amics de la Terra, el Fòrum Mundial dels Pobles Pescadors, la Xarxa d’Organitzacions Camperoles i de Productors de l’Àfrica Occidental (ROPPA)… i va ser la culminació d’un llarg procés preparatiu. A la vegada que va significar un punt de partida per una nova etapa de lluita a favor de la sobirania alimentària.

D’altra banda, l’encontre va voler anar més enllà dels fòrums socials regionals i internacionals. En aquest sentit, no es tractava d’un fòrum obert a tot el públic sinó que els delegats i delegades havien estat convidats específicament per a l’ocasió mantenint en tot moment un equilibri entre el nombre de participants de les diferents regions i sectors. L’objectiu era un fòrum de treball on poder acordar estratègies, línies d’acció i per tant ser més que un punt de trobada i d’intercanvi. Com senyalava Paul Nicholson de Via Camperola, no es tractava d’un fòrum social convencional sinó que es comptava amb una metodologia específica de treball, es buscaven objectius concrets i es treballava amb la voluntat d’aprovar una estratègia d’acció a llarg termini.

Sélingué, una població rural del sud de Mali a prop de la frontera amb Guinea, va ser el lloc escollit per tal de portar a terme la trobada. La celebració del fòrum en un dels països més pobres d’Àfrica així com la seva realització en el camp va ser una decisió política que tenia com objectiu el poder debatre sobre l’agricultura i l’alimentació en un marc rural que donés coherència a la trobada i que permetés mostrar un equilibri entre les propostes de sobirania alimentària i els mitjans necessaris per aconseguir-la.

La centralitat de les dones
Les dones van tenir un paper central com a dinamitzadores i participants en el fòrum. Un dia abans de l’encontre, el 22 de febrer, es va celebrar en el mateix recinte una trobada de dones promoguda per la Marxa Mundial de Dones, amb dos objectius específics: posar en comú les opinions de les dones sobre la sobirania alimentària i establir aportacions conjuntes al Fòrum per la Sobirania Alimentaria. Les dones reunides van reclamar el mite de Nyéléni, una dona camperola maliana que va lluitar per afirmar-se com a dona en un entorn desfavorable. De fet, el Fòrum per la Sobirania Alimentària va rebre el sobrenom de Nyéléni en homenatge a aquesta llegenda.

Delegades de països d’Àfrica, Amèrica, Europa, Àsia i Oceania integrants de diferents sectors i moviments socials van assistir a la trobada i van assenyalar al sistema capitalista com a responsable de les violacions dels drets de les dones. A la vegada que van reafimar el seu compromís per tal de transformar el sistema capitalista i patriarcal.

Cal tenir present que en els països del Sud les dones produeixen fins al 80% dels aliments i per tant són les principals responsables del manteniment de la biodiversitat, de les llavors i en conseqüència són també les més afectades per les polítiques neoliberals i sexistes. Un exemple és l’accés a la terra: en molts països les lleis prohibeixen que les dones tinguin dret a la terra i en aquells on legalment hi tenen accés les tradicions i les pràctiques els ho impedeixen.

Com senyalaven les mateixes participants en la declaració final de les dones per la sobirania alimentària: “El model industrial i les transnacionals amenacen l’existència de l’agricultura camperola, de la pesca artesanal, de l’economia de pastura i també de l’elaboració artesanal i del comerç d’aliments a petita escala en zones urbanes i rurals, sectors on les dones juguen un rol important”.

Una metodologia innovadora
Per tal d’assolir els objectius establerts, els promotors del fòrum van desenvolupar una metodologia concreta. Els primers dies de la trobada van estar dedicats al debat temàtic al voltant de set eixos de treball: comerç internacional i mercats locals; coneixement local i tecnologia; accés i control als recursos naturals; compartir territoris; conflictes i desastres; migracions forçades; models de producció. Cada un d’aquests grups va portar a terme la discussió partint de tres preguntes concretes: Per què lluitem? Contra què lluitem? Què podem fer?

A partir de les propostes sorgides en aquests grups de treball, els següents dies els mateixos participants van reagrupar-se en base el seu col.lectiu sectorial (pagesos, pescadors, indígenes, pastors, consumidors, treballadors immigrants) per tal d’analitzar les propostes sorgides els dies anteriors en els grups temàtics. Finalment, es van constituir tres grups d’interès (de dones, joves i medi ambient) que van poder incidir per tal d’assegurar que les seves demandes s’incloïen tant en la declaració final com en el calendari d’acció aprovat.

Més enllà de la seguretat alimentària
Si des de l’any 1996, quan va fer-se públic per primer cop el concepte de sobirania alimentària, aquest havia estat defensat bàsicament pel moviment camperol, ara nous col.lectius s’han sumat a aquesta lluita. L’any 1996, en el marc de la Cimera Mundial de l’Alimentació de la FAO a Roma, el moviment internacional Via Camperola va proposar per primer cop el concepte de sobirania alimentària com el dret dels pobles a definir les seves polítiques agrícoles i alimentàries, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible.

Una estratègia que significava trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’OMC, el BM, el FMI i amb el sistema econòmic capitalista dominant. Un concepte que transcendia el terme utilitzat fins aleshores de seguretat alimentària, que es limitava a estudiar el com garantir un sistema alimentaria bàsic a través del comerç sense tenir en compte les desigualtats del comerç internacional ni les polítiques de les institucions internacionals ni els seus efectes en les poblacions del Sud.

El concepte de sobirania alimentària transcendia el concepte de seguretat alimentària i col.locava en el centre del debat polític als productors agrícoles, donant suport al dret dels pobles a produir els seus propis aliments independentment de les condicionalitats establertes pel mercat. Un principi que trencava amb el mite que tant sols els mercats internacionals podien  resoldre la qüestió de la inseguretat alimentària. Es tractava de prioritzar els mercats locals i nacionals, enfortir l’agricultura, la pesca i la ramaderia familiar, col.locant la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental. Després de Sélingué nous col.lectius s’han sumat a la reivindicació dels pobles a favor de la sobirania alimentària, un pas endavant en aquesta lluita.

Article publicat a Illacrua, abril 2007.