Deu anys després de l’eclosió del moviment social contra el deute extern, l’abolició ja forma part l’agenda mundial

Sandra Pérez | El Punt

«Sóc una persona optimista i realista, a la vegada. Els números no són per tirar coets però som en el camí correcte. Per justícia ho hem d’aconseguir.» Gemma Tarafa, de l’Observatori del Deute, no vol defallir. Deu anys després de l’eclosió a Catalunya del moviment social contra el deute, destaca que «la lluita» ha donat els seus fruits: «El deute extern forma part de l’agenda política mundial.» Esther Vivas, investigadora a l’Institut de Governabilitat i Polítiques Públiques de la UAB, fa un recorregut per aquests anys de mobilitzacions i reclamacions no només a Catalunya sinó també a l’Estat i la resta del món a En pie contra la deuda externa, un llibre publicat recentment per El Viejo Topo. «La campanya va aconseguir la sensibilització de la gent enfront de la pobresa», explica.

Per Tarafa, sense el «caldo de cultiu» que ja existia a Catalunya no hauria estat possible la resposta ciutadana que va tenir la demanda de l’abolició del deute. Cal tenir en compte, per exemple, la campanya Deute extern, deute etern?, que van impulsar a Catalunya Càritas, Mans Unides, Justícia i Pau i la Confederació de Religiosos. Arcadi Oliveres ha viscut en primera persona part de les darreres reivindicacions socials. «A banda d’assistir a la creació de l’Observatori del Deute, en aquests deu anys hem après que hi ha molts temes que influeixen en el subdesenvolupament dels pobles», explica. El manteniment del deute n’és un, però n’hi ha d’altres com ara el lliure comerç i la venda d’armes.

LA VOLUNTAT POLÍTICA

Al llibre En pie contra la deuda externa, una de les conclusions que exposa Vivas és que deu anys de mobilitzacions han servit per «deixar clar que cal condonar, cancel·lar o abolir el deute per permetre el desenvolupament dels països del sud». Segons Tarafa, «és una qüestió de voluntat política». Val a dir que l’Estat té ara una llei reguladora del deute extern que, tot i les limitacions que denuncien les entitats, es pot llegir com un pas endavant, sobretot perquè dóna més transparència a la gestió.

CANCEL·LAT UN 2%

Segons l’Observatori del Deute, en aquests deu anys els països rics només s’ha cancel·lat uns 50.000 milions de dòlars, un 2% del total. En canvi ha continuat creixent l’endeutament fins a arribar als 3 bilions de dòlars. Les darreres dades sobre deute extern a l’Estat són de l’any 2006. Llavors va cobrar en concepte de servei al deute 2.051 milions d’euros. L’ajuda al desenvolupament als països dels sud va ser de 3.028 milions. Tenint en compte aquestes dades, l’Observatori creu que cal que el govern de l’Estat revisi, reformuli i legisli els mecanismes que continuen originant deute com exigeix la llei de la gestió del deute.