La crisi alimentària a casa nostra

Esther Vivas | Illacrua

Les conseqüències de la crisi alimentària mundial s’han deixat sentir en el transcurs d’aquests mesos amb revoltes populars de punta a punta del planeta. Els preus dels aliments han crescut de forma espectacular arribant a xifres que n’han fet impossible el seu accés a milers de persones arreu del món.

Però els efectes d’aquest augment dels preus també s’han deixat sentir a casa nostra. Manifestacions de pagesos, de pescadors, de ramaders… s’han portat a terme des de principis d’any a diferents països d’Europa reclamant l’augment de les ajudes al sector. No podem oblidar que bona part de les subvencions de la Política Agararia Comú (PAC) de la Unió Europea es destinen a grans explotacions agrícoles deixant de banda el suport a la petita pagesia familiar. Avui, la renta pagesa representa tan sols un 58% de la renta general a l’Estat espanyol i a Catalunya només un 1,2% de la població activa es dedica a la pagesia.

I és que justament són els dos extrems de la cadena de comercialització dels aliments els més perjudicats per la crisi alimentària. Els pagesos cada cop reben menys diners per allò que produeixen i els consumidors cada cop paguem més car allò que comprem, sent la gran distribució comercial qui es queda el benefici.

El preu dels aliments, aquí, tampoc ha parat de créixer. Si el 2007 el cost de productes com la llet, l’oli de gira-sol, la carn de pollastre augmentava en un 26, un 34 i un 16% respectivament (dinàmica extensible a la major part dels aliments que consumim); l’Índex de Preus al Consum aquell mateix any es limitava a un 4,1%.

Aquestes dades posen en evidència la dimensió global de la crisi alimentària. Sovint es parla de les conseqüències en els països del Sud, on la situació és dramàtica amb la pèrdua fins i tot de vides humanes, però no podem menystenir el que està passant a casa nostra amb un empobriment creixent i una pèrdua constant de capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores.

Publicat a Illacrua, juliol 2008.