“Cal trencar la dinàmica de votar el mal menor o l’abstenció resignada”

Entrevista a Esther Vivas, membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Gemma Vialcanet | eldebat.cat

Al nombre de candidatures extraparlamentàries que aposten per les eleccions de la pròxima tardor al Parlament de Catalunya, cal sumar-hi la que presenta la nova esquerra que s’ha desenvolupat en els darrers anys entorn dels moviments socials. És la proposta de “candidatura anticapitalista unitària” de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Esther Vivas, una de les impulsores, ens explica els objectius i els reptes d’aquesta plataforma cara els pròxims mesos.

D’on sorgeix la candidatura anticapitalista unitària?
Es tracta d’un candidatura àmplia, que aglutina el conjunt de forces de l’esquerra anticapitalista catalana, que estan a l’esquerra de l’esquerra parlamentària. Un marc que suma diferents sectors socials i que suma una nova generació militant molt involucrada en els moviments socials.

Per què us heu decidit a donar el pas?
En el context de crisi econòmica i social que vivim pensem que és important plantejar polítiques i respostes que estiguin a l’alçada de les circumstàncies i que contrarestin les polítiques que s’estan fent fins ara on la mirada es focalitza en la defensa dels interessos privats i en contra dels sectors populars. En el moment actual cal una resposta anticapitalista clara, ecologista, feminista, internacionalitsta i que defensi el dret a l’autodeterminació dels pobles.

Revolta Global ha iniciat el camí en aquesta direcció amb el manifest ‘Movem fitxa’, què defensa?
Més de 300 persones de moviments socials, intel•lectuals i artistes han donat suport a aquest manifest que defensa la necessitat de construir una alternativa en el terreny polític, lligada als moviments i les lluites socials, i que desafia els partits que avui monopolitzen la representació política. És un pas important que posa damunt de la taula que hi ha interès, necessitat i urgència d’una proposta d’aquest tipus.

Poseu també de relleu la incapacitat de l’esquerra ‘governant’, què ha fallat?
L’esquerra ‘governant’ no ha donat resposta a la crisi i ha deixat de banda clarament el fet d’aplicar polítiques d’esquerres. Ho hem vist per exemple en la qüestió del medi ambient en què ha quedat clar l’aposta de les grans infraestructures per sobre la defensa del territori: des del quart cinturó, la línia de molt alta tensió al Pla hidrològic nacional. Han estat polítiques que s’han acabat supeditant als interessos privats i que han manifestat les contradiccions d’uns partits que es diuen ‘d’equerres’ i ‘ecologistes’, que sovint presenten un discurs que no té res a veure amb la pràctica que fan i que estan molt més properes del que no diuen als partits de les dretes.

Els polítics tenen la culpa que la societat perdi l’interès per la política?
La pròpia pràctica política institucional que ha anat girant l’esquena a la ciutadania ha generat una gran desafecció, i els diferents casos de corrupció encara han portat més descrèdit i han posat de manifest tots els interessos existents entre les elits polítiques i les econòmiques. Creiem que hem de pensar que la política és una altra cosa, que ens afecta a tots, que tenim molt a dir i a fer, i si volem canviar les coses cal donar una resposta des de baix , des de l’esquerra i des dels moviments socials.

Com convèncer a aquells que desconfien de la política?
La candidatura intenta posar de relleu que malgrat que hi hagi un desencant amb la política es poden fer coses bones i que valen la pena. Cada vegada hi ha més sectors socials i populars d’esquerres, que o voten com a mal menor els partits polítics de l’esquerra ‘gestionària’ o opten per l’abstenció. Cal trencar la dinàmica de votar el mal menor o l’abstenció resignada. La candidatura de Revolta Global omple aquest buit i aposta per una opció política de l’esquerra anticapitalista vinculada als moviments socials que té el seu espai i que pot fer moltes coses.

Quines mesures calen per dur a terme una política anticapitalista a Catalunya?
En els darrers anys hem anat reculant en drets socials i el que caldria són majors inversions en el sector públic, sobretot en sanitat i educació. Necessitem una Catalunya més ecològica, invertir en transport públic i no en gran infraestructures que malmetin el territori. També acabar amb l’especulació urbanística, ja que cada vegada hi ha més persones que no poden pagar les hipoteques. En definitiva, calen polítiques que posin en el centre els drets de les persones i el respecte al medi ambient, cosa que avui no passa i es veu clarament en els efectes de la crisi.

Quin és el camí a partir d’ara?
Cal començar a construir xarxes en aquesta direcció, afinitats i un pol anticapitalista ampli. De fet, presentar la nostra candidatura va en aquesta línia d’avançar en les discussions i experiències conjuntes per part dels diferents sectors de l’esquerra política de l’esquerra anticapitalista. Les eleccions no son un fi, sinó un instrument per tal d’arribar a més gent i de sumar nous sectors. Ara ens toca continuar la feina per fer arribar el nostre missatge a tota la gent, mantenir reunions i trobades, i posar sobre la taula els eixos programàtics de la nostra candidatura.