Què mengem?

[castellano]

Esther Vivas | El Punt

Cada dia ens posem a la boca desenes d’aliments. Confiem en marques com Kraft, Coca-cola, Nestlé, Danone. Pensem que els nous aliments funcionals, als quals se’ls atribueixen qualitats terapèutiques, com ous enriquits amb àcids grassos omega 3, llet i iogurts fermentats amb cultius probiòtics i cereals amb àcid fòlic ens permetran viure més i millor. Però hi ha un cantó fosc en allò que mengem.

L’ús de colorants, edulcorants, emulsionants y saboritzants són una pràctica habitual a l’hora de processar els aliments que consumim. Als Estats Units, i a través de la ingesta de menjar, es calcula que cada ciutadà pren anualment 52 quilos d’additius, fet que genera creixents dosis d’intolerància i al·lèrgies als mateixos. L’ingredient artificial que més problemes genera és la sacarina, el més estès de tots, junt amb la cola i la cafeïna.

Segons una investigació realitzada a la Universitat de Southampton, el 2007, per encàrrec de l’Agència d’Estàndards Alimentaris del Regne Unit, la barreja de colorants artificials alimentaris amb el benzoat de sodi, un conservant utilitzat en gelats i rebosteria, produiria un augment de la hiperactivitat en infants. Com assenyalava el professor Ruperto Bermejo, expert en colorants alimentaris de la Universitat de Jaén, la solució passa per substituir els colorants artificials per d’altres de naturals, però “per a la indústria, el cost dels colorants naturals és molt més elevat que el dels sintètics”. Una vegada més els interessos econòmics prevalen per sobre les necessitats i el benestar de les persones.

I és que unes poques empreses monopolitzen cada un dels trams de la cadena agroalimentària, des de les llavors, passant pels fertilitzants fins a la distribució dels aliments. La distància entre el pagès i el consumidor s’ha anat allargant en els darrers anys, amb la conseqüent pèrdua d’autonomia per part del productor i la creixent mercantilització del menjar. Unes poques empreses acaben determinant allò que mengem: què, com, quan i on s’elaboren els aliments i quin preu es paga pels mateixos tant en l’origen, al pagès, com en destí, al supermercat.

El dret a decidir en les polítiques agrícoles i alimentàries no està avui garantit. Cal reivindicar el dret dels pobles a la sobirania alimentària, l’accés de la pagesia a l’aigua, la terra i les llavors, a poder escollir aliments lliures de transgènics. Només així la nostra seguretat alimentària serà una realitat.

*Article publicat a El Punt, 09/08/2010.