“Ser mare no té res a veure amb el que ens han explicat”

Berta Florés | La Llança d’El Nacional

La periodista Esther Vivas és l’autora de Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat (Ara llibres, en català / Capitán Swing, en castellà), una obra amb què es proposa ventilar totes aquelles veritats callades que, encara avui, envolten l’experiència maternal.

Vivas reivindica una maternitat alliberada tant de l’imaginari neoliberal com del patriarcal: una maternitat emancipadora, a la qual lamenta que el feminisme sovint hagi girat l’esquena, per considerar-la una llosa. “El patriarcat ha segrestat la maternitat i el feminisme l’ha abandonat a la seva sort”, assegura. I, sense por, desfà tot un (pervers) garbuix de tòpics, silencis i models impossibles… I posa damunt la taula la necessitat de repensar com ens responsabilitzem col·lectivament —i no les mares, totes soles— dels treballs que sostenen la vida en una societat tan mercantilitzada i individualista.

Has escrit el llibre que t’hauria agradat poder llegir? D’on neix el desig d’escriure Mama desobedient?

Un cop vaig quedar-me embarassada i vaig tenir el meu fill, en certa mesura em vaig sentir òrfena de referents. Si no encaixes en el perfil de mare sacrificada, que ens atorga el patriarcat, ni en el de súpermama 100% disponible per al mercat de treball, on et situes? Com a feminista, com reivindiques la maternitat, quan sovint des del feminisme ser mare es considera una càrrega? És a partir d’aquí que vaig sentir la necessitat d’escriure un llibre que defensés la maternitat en clau feminista, sense idealitzar-la, però que li donés el valor social, polític i econòmic que li ha estat negat.

Expliques que ens han venut un ideal de maternitat inabastable, on a més de ser súpermares hem de tenir una carrera professional d’èxit, una vida pública i un cos perfecte. Intentar encaixar dins d’aquest aquest model impossible pot ser esgotador i, sobretot, molt frustrant…

Així és, i per aquest motiu la maternitat està impregnada de culpa. Sembla que com a mares no fem mai res ben fet. Tothom es creu amb el dret de jutjar-nos. Per això penso que cal trencar amb els ideals de maternitat inassolibles que ens han imposat i treure la maternitat real de l’armari.

Com escrivia Adrienne Rich, el que ens cal és enderrocar la institució maternal, que no té res a veure amb la maternitat, sinó amb la construcció social i cultural que se n’ha fet. Creus que parlar de les contradiccions i les ambivalències de l’experiència maternal és una bona manera de començar?

Cal començar a dir que ser mare no té res a veure amb el que ens han explicat, que és una experiència plena de contradiccions, que posa de cap per avall la nostra vida personal, de parella, laboral. Acceptar i reconèixer l’ambivalència de la maternitat és el primer pas per acabar amb el sentiment de culpa i viure una maternitat satisfactòria.

Seguir llegint l’entrevista aquí.