“L’esquerra té un complex a l’hora de reivindicar la maternitat”

Sara González | Nació Digital

La nostra societat és “hostil” a la maternitat. Aquesta és una de les principals conclusions de Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat (Ara Llibres) tota una radiografia de com l’experiència de ser mare batalla contra un sistema social i econòmic que no només no la promou, sinó que la dificulta fins al punt d’encotillar la dona en uns patrons que no la deixen decidir i que generen frustració.

Esther Vivas, llicenciada en periodisme i màster en sociologia, n’ha escrit pràcticament una enciclopèdia a partir d’aquesta tesi, que sustenta amb dades, una extensa bibliografia i l’experiència pròpia com a mare. A partir d’un relat amè, aporta una visió calidoscòpica que sacseja el concepte clàssic de maternitat i advoca per rebel·lar-se des del feminisme contra els models imposats.

– Les dones que són mares, ho són com poden i no com volen?

– Sí, perquè moltes vegades tendim a mirar la maternitat des d’un punt de vista molt individual, i es tendeix a jutjar molt què fa una dona i què fa l’altra. Les mares, quan ens jutgen, mai fem res bé. És important assenyalar que, moltes vegades com a mares, no fem tant les coses com volem sinó com podem perquè el context ens determina molt. Aquest context i aquest sistema econòmic és hostil a la maternitat i això dificulta molt l’experiència materna.

– Sembla una paradoxa que se’ns hagi imposat, com expliques, una maternitat no feminista.

– S’han establert uns models de maternitat que són útils al sistema. Les dones hem d’encaixar en un model de maternitat patriarcal, que és aquell ideal de mare abnegada i sacrificada que té com a finalitat última cuidar de les criatures i del marit i que no té altres interessos. Aquest és un model que s’ha imposat al llarg de la història perquè el patriarcat ha utilitzat la maternitat com un instrument per controlar el cos de les dones. Per altra banda, davant l’ideal de maternitat sacrificada, l’alternativa que es planteja és la de la súper-mare que arriba a tot, que està 100% disponible per al mercat de treball, on sempre la criança queda supeditada al mercat. És un arquetip de maternitat que és útil al sistema neoliberal i capitalista. És aquí on la nostra experiència materna no compta per a res. Per això dic al llibre que cal rebel·lar-se contra aquests models de maternitat que ens han imposat i situar al centre l’experiència materna.

Seguir llegint l’entrevista aquí.