Quan cada firma és un ventallot emocional

Anna Ballbona | ARA

No és el primer Sant Jordi de la il·lustradora Paula Bonet i potser per aquest motiu ja arriba a punt per a la sotragada física i emocional que li espera. El seu llibre Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión, on parla del tabú de la pèrdua d’una criatura, ha tingut una circulació enorme. Això l’ha previngut. O més ben dit, l’ha posat a punt per canalitzar tot l’impacte que genera, justament perquè parla d’un fet que moltes dones han hagut de passar en silenci i en solitud: “El que més estic sentint és que el llibre els està ajudant a entendre la pèrdua”.

Quan són la una del migdia, ja se li ha adreçat una noia que ha patit fins a vuit avortaments espontanis i una altra que va perdre un fill i després el marit. Són confidències que Paula Bonet valora i situa en el seu context, com el que són: l’evidència que sobre aquests temes pesa un silenci “molt greu, que arriba fins i tot a la literatura”. Mentre me les explica, jo vaig fent uns ulls com unes taronges i ella fa un somriure pietós: no és la primera vegada que li passa.

Reaccions similars, però no tan colpidores, les rep Esther Vivas, autora de Mama desobedient. “Venen pares i mares i professionals de la salut que busquen un punt de vista alternatiu als models que ara s’imposen” sobre la maternitat. És gent, diu, interessada en “reflexionar sobre la pròpia experiència”. Abans que mantinguem aquesta conversa, Vivas xerra una bona estona amb un professional de la medicina amb qui han intercanviat comentaris a través de Twitter.

Seguir llegint la crònica de la jornada aquí.