“Cal veure la infertilitat com un problema polític”

Txell Partal | Vilaweb

La periodista Esther Vivas acaba de publicar Mama desobedient: Una mirada feminista de la maternitat (Ara Llibres). ‘Cal treure la maternitat real de l’armari’, afirma, i en aquest llibre cerca de posar llum a tots els tabús que envolten la maternitat, com ara la infertilitat, el dol gestacional, la medicalització dels parts, la violència obstètrica o l’alletament dels fills. Ho fa mitjançant una documentació extensa, amb un pes especial en la teoria, però sense oblidar la seva experiència com a mare de Martí.

—Acabeu de publicar el llibre Mama desobedient. Desobedient de què?

—En el llibre plantejo que cal desobeir o revelar-se davant els ideals de maternitat que s’han imposat. No es tracta de reivindicar la maternitat, d’un punt de vista romàntic o essencialista, sinó que li cal donar el valor social, polític i econòmic que té i que li ha estat negat. Cal treure la maternitat real de l’armari. La que veiem reflectida en els mitjans de comunicació, en el cine, en la premsa del cor, no és la que després tenim. Ens presenten mares que el cap de dos dies d’haver parit tenen un cos deu i tornen a estar actives en la seva vida social. Una mare perfecta, que mai no s’equivoca. Però les qui hem estat mares sabem que la maternitat és antagònica a tot això. Equivocar-se forma part de la nostra tasca com a mares. És un paper que implica contradiccions i que capgira totalment la vida personal, de parella, familiar i laboral. No és fàcil. Cal trencar aquest miratge de la maternitat de color de rosa. Mentre hi hagi aquests ideals impossibles d’assumir, les mares continuarem carregant la culpa i no podrem tenir una experiència materna satisfactòria.

—Però últimament no s’ha trencat aquest ideal de color de rosa? Penso en el poder de les xarxes socials…

—Sí, les xarxes socials i aquesta nova onada feminista ha permès de trencar una sèrie de mites. També ha tret de l’armari alguns tabús. Suposo que tens raó i que les xarxes han permès de començar a mirar la maternitat amb uns altres ulls. Malgrat tot, encara hi ha uns quants estigmes i prejudicis que envolten tota l’experiència materna.

—Penso per exemple en el paper clau de Paula Bonet a l’hora de parlar obertament del dol gestacional…

—Completament cert. Segurament Catalunya és un dels indrets on més artistes n’han parlat, de la pèrdua gestacional. I aquests darrers anys, sobretot a les xarxes socials, aquestes experiències han adquirit més visibilitat. Un dels referents actual és Paula Bonet, amb el seu llibre Roedores. Però prèviament hem tingut actrius com Gemma Brió i la seva obra Llibert, on explicava la seva experiència. O més recentment la dramaturga Clàudia Cedó, amb l’obra Una gossa en un descampat. O la poetessa Luna de Miguel. Però malgrat tot, sobre la pèrdua gestacional continua havent-hi un dels silencis més grans que envolten la maternitat. A més, també hi ha la infertilitat o la depressió postpart i tots es consideren els fracassos de la maternitat. Són l’antítesi d’allò que la gent n’espera. És important de parlar obertament sobre aquestes qüestions, per tal de normalitzar-les i poder experimentar-les amb menys soledat.

Seguir llegint l’entrevista aquí.