Posts tagged ‘agricultura’
El supermercat cooperatiu aterra a Barcelona
Queralt Castillo | Públic
Food Coop Bcn, el primer supermercat cooperatiu de Barcelona, vol obrir les seves portes el 2020. La iniciativa, que s’emmiralla en el Park Slope Food Coop de Nova York o el Bees Coop de Brussel·les, vol donar la possibilitat d’un consum responsable, ètic i sostenible amb el medi ambient.
La iniciativa no està exempta de reptes. Un dels més importants és la coordinació dels pagesos. “Quan el Food Coop Bcn sigui una realitat una de les principals necessitats serà una xarxa de pagesos coordinats per tal de suplir el supermercat. Per canviar el model alimentari es necessita el suport de molts elements i actors”, assegura Esther Vivas, autora de El negocio de la comida ¿Quién controla nuestra alimentación? (Icaria, 2014) qui habitualment parla del “negoci del menjar”, en tant que el dret a una alimentació sana i de qualitat s’ha convertit en una mercaderia.
Quina és la situació de l’agricultura a Catalunya?
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
Quins són els principals cultius que tenim a Catalunya? Quants pagesos i pageses treballen els nostres camps? Quin impacte té l’agricultura catalana en el medi ambient?
Entrevistem a Ariadna Pomar, co-autora de l’informe Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya i parlem de les conclusions d’aquesta investigació.
Escoltar l’àudio de la secció aquí
Aposta pels mercats municipals
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
Els nostres hàbits de consum alimentari han canviat molt en poc temps, tant pel que fa al lloc on anem a comprar com en relació al que adquirim. Però si hi ha un lloc de venta de menjar que segueix allà on era aquest és el mercat municipal.
En parlem a la secció Tu menges, tu manes del Sans i estalvis.
Escoltar l’àudio aquí.
Seguretat alimentària a la Unió Europea
CIDOB | Oficina del Parlament Europeu a Barcelona
Quines polítiques es promouen des de la Unió Europea en defensa de la seguretat alimentària? Quins impactes té la Política Agrícola Comuna? N’hem parlat a la conferència Seguretat alimentària a la Unió Europea coorganitzada pel CIDOB i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.
A la taula, l’eurodiputat Florent Marcellesi, membre del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea i l’investigador sènior del CIDOB Eckart Woertz, i amb la intervenció inicial i moderació de la periodista Esther Vivas.
Qui decideix què mengem?
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
Qui decideix què mengem? Què és la sobirania alimentària? Catalunya pot ser autosuficient en la producció d’aliments per donar-nos de menjar?
Analitzem en detall si tenim capacitat o no de decidir sobre allò que consumim o si són d’altres que ho decideixen per nosaltres.
Escoltar l’àudio de la secció aquí.
Els drets vulnerats dels temporers de la fruita
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
Què hi ha darrera de la fruita que mengem? Les maduixes de Huelva no només amaguen precarietat laboral sinó també abusos sexuals sistemàtics. I a Lleida, cada any milers de treballadors del camp es veuen obligats a dormir al carrer a causa de la falta d’un allotjament apropiat.
Ho hem denunciat al Sans i estalvis, parlant de la feina que fan la Campanya Fruita amb Justícia Social a les Terres de Ponent i el sindicat SAT a Andalusia en defensa dels drets dels temporers i temporeres.
Escoltar l’àudio de la secció aquí.
Dia mundial de l’alimentació
Espècies protegides | SER Catalunya
Avui, 16 d’octubre, es celebra el dia mundial de l’alimentació. Un bon moment per preguntar-nos: Qui controla la nostra alimentació? Qui decideix allò que mengem? És just el nostre sistema agroalimentari?
Per respondre a totes aquestes preguntes tenim amb nosaltres a Esther Vivas, autora de ‘El negocio de la comida’.
Escoltar l’àudio de l’entrevista aquí [a partir del minut 21′ 13”].
El lado más oscuro del negocio de la xufa
Movimiento por la Paz – MPDL
Más de un centenar de personas asistieron a la presentación en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, el pasado jueves 4, de la proyección del documental Tigernut: La patria de las mujeres íntegras. Un film que denuncia el sucio negocio de la xufa por parte del empresariado español en Mali y Burkina Faso y sus consecuencias dramáticas en los productores del sur.
La presentación contó con una mesa redonda final con su director Antxon Monforte y la responsable de la cooperativa Mouso Fasso María Noel Márquez, moderado por la periodista Esther Vivas. El acto formaba parte del ciclo de cine por la paz organizado por MPDL.
El greu problema dels aliments quilomètrics
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
Saps quants quilòmetres ha recorregut l’aliment que t’has posat al plat? No t’ho pots imaginar! Quin sentit té que mengem aliments que vénen de l’altra punta del món, quan també els produïdm aquí?
Ho hem analitzat al Sans i estalvis, i hem explicat les alternatives que tenim al nostre abast.
Escoltar l’àudio de la secció aquí.
Necesitamos a los pastores
Esther Vivas | El Periódico
Vuelven los incendios en verano, y más allá de la pérdida de bienes naturales, la administración pública tiene que gastar ingentes cantidades de dinero en apagarlos. Sin embargo, hay una manera más económica para reducirlos: los pastores y sus rebaños de cabras y ovejas.
Una de las funciones del pastoreo es precisamente cuidar el territorio. Pastar permite mantener el sotobosque y disminuir el peligro de fuego. La Xarxa de Pastors de Catalunya lo ha dicho en reiteradas ocasiones: la mejor estrategia de gestión forestal para salvaguardar los bosques es la silvopastura. De hecho, en la medida en que el pastoreo desaparece, el riesgo de incendios aumenta. La gran contradicción es que la administración pública acaba destinando año tras año más recursos económicos a la extinción del fuego que a la prevención mediante la contratación de pastores y rebaños.
L’evolució del moviment del comerç just i la sobirania alimentària
Setem Catalunya
Amb veus expertes en comerç just i sobirania alimentària, des de Setem Catalunya, hem analitzat la situació actual del moviment del comerç just i la sobirania alimentària.
Esther Vivas, autora del llibre El negocio de la comida, ha obert la taula fent un repàs a la història d’ambdós moviments. Sergi Corbalán, de Fair Trade Advocacy Office, ha analitzat la situació del moviment del comerç just a Europa. Ha tancat la taula Tom Kucharz, d’Ecologistas En Acción, amb els reptes per un treball sobre polítiques comercials.
Per què són tan importants els pastors?
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
Per què necessitem pastores i pastors? Quina és la seva funció en ple segle XXI? Com es garanteix el relleu generacional?
N’hem parlat al Sans i estalvis, explicant la bona feina de l’Escola de Pastors, i acompanyats de la música d’Ebri Knight.
Escoltar l’àudio de la secció aquí.
Els horts urbans, més enllà de la moda
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
Què hi ha darrera d’un hort urbà? Què porta tanta gent a participar en aquests projectes?
Al Sans i estalvis hem parlat d’horts al balcó, horts okupats, horts de gent gran, horts escolars, horts socials… i hem explicat la bona la feina dels col.lectius TarpunaCoop i Can Masdeu.
Escoltar l’àudio de la secció aquí.
Indústria agroalimentària i canvi climàtic
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
El que mengem provoca canvi climàtic? Sí, i molt. Més del 55% dels gasos d’efecte hivernacle són generats per l’actual model d’agricultura i ramaderia industrial. Una aposta decidida per l’agricultura pagesa, local i ecològica podria reduir aquets gasos en un 75% i refredar el planeta.
N’hem parlat al Sans i estalvis, i hem recomanat la imprescindible obra del filòsof Jorge Riechmann.
Escoltar l’àudio de la secció aquí.
Les subvencions agrícoles són justes?
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
Més de la meitat de beneficiaris de les ajudes a l’agricultura no són pagesos. Al Sans i estalvis destapem el negoci de la PAC, i denunciem com grans terratinents i agroindústria s’emporten quantioses subvencions a costa de la petita pagesia.
I reivindiquem el paper clau de la pagesia acompanyats de la música d’Ebri Knight, els poemes de Gustavo Duch i l’activitat Benvinguts a pagès.
Escoltar l’àudio de la secció aquí.
La pagesia vista per la cultura
Àrtic | Betevé
La pagesia és la gran oblidada de la nostra societat. Però podem seguir donant l’esquena al món rural? Què seria de nosaltres sense pagesos? Qui ens donaria de menjar?
A l’Àrtic hem fet un repàs al cinema, la música i la literatura que reivindiquen la figura de la pagesia.
Quines són les causes de la fam al món?
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
Com pot ser que en un planeta on sobra menjar, hi hagi gent que passi gana? La fam és una realitat als països del sud, però també a casa nostra? Mentre milions de persones no tenen què menjar, d’altres pateixen obesitat i sobrepès. Per què?
Ho analitzem al Sans i estalvis, acompanyats de la música de Vadebo i recomanant l’interessant projecte FAM de l’associació Quepo.
Escoltar l’àudio de la secció aquí.
Mengem petroli?
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
La nostra alimentació es addicta al petroli. Necessitem petroli per cultivar el menjar, per distribuir-lo, per vendre’l. Un exemple és l’excés d’embalatge en tants aliments que comprem.
Al Sans i estalvis hem analitzat els vincles entre el petroli i el menjar. I ho hem fet acompanyats de la música de Pirat’s Sound Sistema i difonent l’interessant projecte de Desnuda la fruta.
Escoltar l’àudio de la secció aquí.
Per què cada cop hi ha menys pagesos?
Sans i estalvis | Catalunya ràdio
A Catalunya, poc més de l’1% de la població activa treballa de pagès. Qui ens donarà de menjar si la pagesia desapareix? Per què cada cop hi ha menys finques agràries?
Al Sans i estalvis defensem la pagesia. La música The Companys ens ha acompanyat en aquest programa i hem recomanat el documental 40 hectàrees. La terra i el pagès.
Escoltar l’àudio de la secció aquí.
¿Qué comeremos en el futuro?
[Esther Vivas | El Periódico
¿Qué comeremos en el futuro? ¿Quién producirá los alimentos? ¿Cómo alimentar un planeta donde se calcula que, en el año 2050, habrá más de 10 mil millones de personas? La industria biotecnológica tiene la respuesta en la carne artificial y los alimentos transgénicos, pero ¿qué dicen aquellos que reivindican una alimentación local, ecológica y campesina?
La ciencia ficción desde hace años ha dado respuesta a estas preguntas. Tanto películas, cómics como novelas de este género han apuntado a que el día de mañana nos alimentaríamos a base de pastillas. La película Just imagine de David Butler, 1930, es un buen ejemplo: un hombre de los años 30 viaja a la sociedad del futuro y descubre como la alimentación ha quedado reducida a tomar una sola píldora. Si quieres un bistec y unas patatas, únicamente tienes que encargarlo a una máquina expendedora y te lo sirve al instante.
esther vivas 